Encara que sembli sorprenent a hores d'ara,
he escrit un (nou) manifest per posar a debat la relació entre
l'art i la tecnologia i, concretament, la al meu entendre excessiva
dependència sistemàtica del primer envers la segona.
En absolut dic que tots els espectacles hagin de bandejar la tecnologia
(per cert, l'admiració actual per la tècnica em sembla
una mena de post-romanticisme, ja entrat el segle XXI), però
hauriem de replantejar-nos aquesta relació, no usar els medis
COM SI FOSSIN NATURALS.
DO NATURAL no preten ser la nova "normativa" ni, sobretot,
la única, que es rebel.la contra l'omnipresència de la
tecnologia en els espectacles. Actualment, gairebé tot l'art
està amplificat (so, llums, imatge). DO NATURAL no discuteix
la tècnica sino el mal ús que se'n fa d'ella. La dependència
sistemàtica. Hem col.locat l'art en un aparador i l'hem disfressat
fins a fer-lo irreconeixible. Cal, doncs, recuperar la possibilitat,
ara perduda, d'una dimensió humana de l'espectacle, replantejar
la relació entre art i públic, l'emoció.
Hi ha altres exemples similars i, notablement, el "dogma 95"
de Copenhagen, aplicat al món del cinema. DO NATURAL és,
en aquest sentit, el principi d'una idea, un manifest obert a tothom
que s'hi vulgui afegir i, lògicament, modificar, discutir, etc.
Considerant, doncs, l'espai com a part essencial de la música,
DO NATURAL acullirà aquelles composicions úniques ón
estaran integrats, des del mateix concepte, llum, escena i música.
1. s'escriurà
cada concert per a l'espai on tindrà lloc. Cada acció
serà única, escrita expressament. Conviuran, doncs, amb
ella els records que l'espai, el moment, aportin. Coexistiran la memòria
i l'emoció instantània.
2. no hi haurà altra amplificació / transformació
/ efecte sonor més que el propi espai. El so sense cap manipulació
externa.
3. la llum serà natural, la del moment de l'acció. Es
pensarà l'espectacle, doncs, en funció de l'il.luminació
que hi hagi.
4. no existiran elements que desfigurin l'espai. Serà l'escena
natural, sense tractaments que imitin una altra realitat. Atrezzo i
escenografia no ténen raó de ser. L'acció passa
en aquell lloc.
5. es considerarà el record imprès (audio, video) com
el què en realitat és: mala fotografia de l'instant, document.
En qualsevol cas, l'enregistrament es tractarà com un altre objecte,
visió aliena, posterior. Un altre lloc, un altre moment.